El mòbil

Ara fa 352 anys que Espanya i França es van repartir Catalunya, reduint-la a una petita part del que era abans.
Pel Tractat dels Pirineus, els francesos es van quedar amb sis comarques catalanes: el Rosselló, el Conflent, Capcir, la meitat de la Cerdanya, Fenolleda i el Vallespir. Ja llavors s'aplicava la dita "divideix i venceràs".

El increïble i meravellós és que, després de 352 anys de perseguir el català, encara avui es parli als dos costats de la frontera aquest idioma i que la Catalunya del Nord avui mateix ha celebrat el dia de l'orgull de ser català i del seu idioma .

És clar que per molt que s'entestin reis, presidents de república, emperadors i tota gentussa política, a un poble com el català ningú pot destruir-lo.

Si volem construir una Europa justa i democràtica, el primer que caldria fer és canviar les fronteres fictícies per les autèntiques. Només així s'evitarien injustícies com aquesta i coses com la que acaba de passar-me aquests dies.
Els meus fills m'han regalat un mòbil d'última generació, d'aquests que porten de tot.
El meu cabreig va començar quan vaig voler fixar com a idioma el català. Senzillament no ho porta. Porta tots els idiomes per rars que siguin, idiomes que no el parlen ni mig milió de persones, però són oficials. En canvi el nostre, que el parlen més de dotze milions de persones de quatre països diferents, no és oficial i ni els mòbils el porten.

Poc ha canviat la cosa en 352 anys.