Res és impossible

Fa trenta-cinc anys que es va fer una constitució tutelada per l'exèrcit franquista d'aleshores. Que jo sàpiga és l'única del món que diu que l'exèrcit serà el garant de "la indissoluble unitat de la nació espanyola". O sigui, que la nostra constitució autoritza l'exèrcit a bombardejar qualsevol territori que lliurement decideixi ser independent. Com a Síria, per entendre'ns.

Encara estem convençuts que això és una democràcia. Serà una democràcia orgànica.
En una democràcia real sempre serà el que voti el poble, no el que digui l'exèrcit o el tribunal fatxa de torn.
Curiosament aquells que no la volien ara s'agafen a ella com a un clau roent, però només per el que els interessa.
Portem trenta-cinc anys de "democràcia" en què no he parat de sentir que és impossible la independència de cap Estat a Europa. Doncs encara sort.

Només en les darreres dues dècades a Europa han nascut 15 nous estats, 18 si comptem a Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan, tradicionalment considerats europeus.
Tots han sortit de dictadures comunistes. El que no puc entendre és com s'independitza una nació d'una altra en una dictadura i en canvi en una "democràcia" és impossible. Incongruències de la vida.

                    ESTATS EUROPEUS INDEPENDENTS ÚLTIMES DUES DÈCADES 
           

Azerbaidjan

Bielorússia

Armènia

Bòsnia i Hercegovina

Eslovàquia

Croàcia

Eslovènia

Kosovo

Geòrgia

Letònia

Lituània

Estònia

Macedònia

Moldàvia

Montenegro

Txèquia

Sèrbia

Ucraïna