Català i castellà

Molta gent m'ha dit que per què no escric més en català.
Hi ha diversos motius.
El primer és que vull que m'entenguin i em llegeixin a la resta d'Espanya, i fins i tot a la resta del món. El castellà és un dels idiomes més parlats i llegits avui.
Jo estic fermament convençut que una Catalunya independent seguirà sent bilingüe, cosa que em sembla positiu. Tant de bo tots parléssim anglès, català i castellà.

El segon és que, malauradament, sóc d'una generació que no va poder estudiar en català, estava prohibit. Bé, en el meu cas ni en català ni en castellà. Eren temps molt dolents, i jo mateix amb dotze anys ja estava treballant.
Això vol dir que escric més fàcil en castellà que en català, el mateix que tots els de la meva generació, per desgràcia. Tant de bo mai més torni a passar una cosa tan dolenta.

El tercer és que fins i tot aquí a Catalunya hi ha moltes persones que, per desgràcia, no saben català. Sobretot són persones grans, que van venir dels seus respectius pobles a treballar i amb prou feines sabien llegir i escriure. No se'ls pot demanar que aprenguin una llengua quan tot just dominen la seva. Aquestes persones es mereixen un gran respecte.  

Però, bàsicament, la raó principal és que quan em fico amb els fatxes de Madrid vull que s'assabenti tothom, sobretot ells.
Vull que sàpiguen com se sent i es pensa en Catalunya. Vull desmuntar els falsos mites que han inventat sobre nosaltres. Vull donar-li la volta a la truita.