El meu gos

Duc cadell.

Duc amb un any.

El meu gos és tot dolçor, tendresa, afecte, lleialtat i fidelitat. Quan estic trist ell està trist; quan estic alegre ell m'acompanya en la meva alegría i quan em veu simplement pensatiu ell sap fer-me tornar.

Sempre havia sentit que el gos és el millor amic de l'home, però no és fins que tens un que t'adones que és més que el teu millor amic. És el que mai t'abandonarà, és el que plora amb tu, és el que riu amb tu, és el que t'estarà eternament agraït fins a la seva mort, és el que donaria la seva vida per defensar-te en cas de perill, és el que et serà sempre fidel , fins i tot si li pegues o el maltractes.

El sempre serà feliç al teu costat, sempre t'estimarà i mai et trairà.

Com s'arriba a estimar un ésser tan noble, tan bondadós, tan afectuós i tan fidel! Com m'agradaria que els éssers humans tinguéssim només la meitat de les virtuts que tenen els nostres amics els gossos! Quin lloc més meravellós seria el món per viure!

Nosaltres els humans ens compliquem la vida per tot. Mai estem satisfets amb tot el que tenim. Patim de vegades per ximpleries.

Un gos és completament feliç només que el seu amo li doni el seu menjar, li tregui dues vegades diàries a fer les seves necessitats i sobretot que li retorni una mínima part de l'afecte que rep d'ell. Només amb acariciar el seu cap, el meu gos fa un sospir de felicitat que de vegades em dóna una sana enveja.

Aconsello a tots que posin un gos en la seva vida. Li faran un favor a la pobre bèstia, però es faran un favor molt, molt més gran a si mateixos.