Quina enveja d'Escòcia!

La primera cosa que crida l'atenció del resultat de les eleccions és el fet que Mas no hagi aconseguit majoria i hagi baixat dotze diputats. Això no és bo per aconseguir els objectius traçats ni per ningú.
La segona cosa que fa pensar és que 107 representants de la nostra sobirania siguin favorables a un referèndum d'autodeterminació. Només 29 volen seguir a Espanya en les condicions autonòmiques que estem. ¿S'hauran adonat a la resta d'Espanya d'això?

El problema resultant de tot això és la dispersió del vot entre tants partits polítics. Si tot el vot sobiranista es concentrés en un o dos partits, la força seria molt superior i els objectius molt més fàcil d'aconseguir.
En aquest sentit tenia molta raó Mas quan deia que tothom coneixia Alex Salmond però ningú coneixia el cap de l'oposició escocesa.

De tot això dedueixo que el principal problema de Catalunya és la manca d'un líder que portés al vaixell al seu destí. Ara tenim diversos líders que cada un va a voler el protagonisme per a ell.
És clar que aquest líder ha estat Artur Mas, i ho segueix sent. Però també és cert que ara en comptes de sortir reforçat està més debilitat que abans.

Ara quan vagi a Madrid, Rajoy ni baixarà els graons ni, pot ser, li doni ni la mà. Per a ell i per a tots tenim un líder descafeïnat.
És una pena que sigui així. Amb molts menys vots sobiranistes concentrats en un sol partit, el resultat en quant a lideratge seria molt diferent. Catalunya seria molt més respectada i en tot el món veurien a un poble que vol la seva llibertat capitanejat pel seu líder.

Però que no es freguin les mans a Madrid. Volien carregar-se Mas i en part ho han aconseguit.
Però la jugada els ha sortit fatal. Ara s'ha radicalitzat més el vot sobiranista. Ara, si no són idiotes, s'hauran adonat que el procés independentista és imparable. I que pot ser més traumàtic que amb Mas.