No és fàcil

Estem vivint uns moments històrics i alhora crítics.
Mai haviem estat tan a prop d'aconseguir la llibertat, però no podem pensar que ja està fet, que serà fàcil i que ens deixaran ser lliures per les bones.
Ja sabem amb qui ens la estem jugant. Ja els coneixem bé i sabem bé com són amb nosaltres.

Molts creuen que no hi ha perill, que ara estem a la UE i a la moneda única i que no poden fer com el sirià.
Jo tinc els meus dubtes sobre això. Si fóssim una nació pobra, com Galícia per exemple, pot ser que ens deixessin marxar. (Cap a Madrid es preocupa que parlin gallec, en canvi que aquí parlem en català ....). Però Catalunya és rica, el que vol dir que si es va d'Espanya, aquesta serà pobra.

L'únic personatge del govern que pensa amb el cap, Alberto Ruiz Gallardón, l'altre dia a Barcelona va dir que Espanya sense Catalunya hauria de sortir de l'euro i la UE i que trigaria diverses generacions a recuperar econòmicament el que és ara. És a dir, quedaria en la misèria.

Tots ho saben a Madrid, i és per això que em preocupa la reacció última que podrien tenir, sobretot l'exèrcit.
Hi ha un refrany castellà que diu: "Después de perdidos, al río". En aquest cas "se tirarían al monte".