 |
Aquest tractat va suposar la partició de Catalunya i la separació de moltes famílies catalanes entre dos estats. De cop les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, la meitat de la Cerdanya i la Fenolleda van deixar de ser de Catalunya per passar a França (recordem que llavors Catalunya tenia les seves Corts, les seves lleis pròpies, la seva moneda i un sol idioma: el català). Tot això ho perdria 55 anys més tard a mans del primer Borbó que regnaria a Espanya: Felip V.
Quan el rei francès Lluís XIV es va quedar amb la Catalunya Nord va prometre respectar l'idioma propi, les lleis, costums etc. A l'any següent ja havia prohibit el català, tots els usos i costums i lleis pròpies.
Des d'aleshores (354 anys, que són molts anys) l'estat francès ha perseguit, castigat i eliminat tot el que recordés que la Catalunya Nord era això: una part de Catalunya.
Però el poble català no es pot doblegar, manipular i menys anul · lar.
Cada set de novembre el poble de la Catalunya Nord es manifesta dient que ells no són francesos, que són i seran sempre catalans. Quina meravella de poble!
No fa gaire em vaig trobar per casualitat amb una notícia per a molts sense importància, però per a mi la té, i molta.
Un diari del Rosselló publicava la foto de dalt. És l'exèrcit francès a Mali. Fins allà s'han desplaçat molts militars francesos. Però entre ells van catalans de la Catalunya Nord. Aquests són els que van posar a la foto que encapçala aquest comentari. Però el que t'emociona és que després de 354 anys d'estar integrats en l'estat francès no van posar amb la bandera francesa. Van posar amb la senyera, que segueix sent la seva bandera després de tantes generacions.
Un poble així mai podrà destruir-ho ningú. Ni França ni Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada