El futur és llibertat

Jo no sóc endeví, però tampoc em cal per endevinar el futur d'Espanya.

Jo veig a mig termini la mateixa destinació que va tenir Prússia, i més recentment Iugoslàvia.

Que ningú es posi les mans al cap; possiblement sigui la millor solució i l'única.

Quan en una família els fills no s'entenen entre ells i tot són baralles, el millor que es fa és que cadascú es busqui la vida com pugui abans d'arribar a la guerra.

D'aquesta manera, el que sigui llest i treballador viurà millor que el que vulgui viure de la festa i sense fer res. Els paràsits ho tindrien molt malament, i ja sabem que a Espanya de paràsits hi ha milions.

De seguida hi haurà molts que diran que "els regnes de taifes" no poden subsistir sols per la seva petitesa. S'enganyen. A Europa hi ha, com a mínim,13 països més petits que, per exemple, l'actual territori de Catalunya, sense comptar amb els territoris històrics. I catalunya no és de les més grans d'Espanya precisament.

Però ara ve el millor. El PIB per capita d'aquests estats més petits és molt superior al dels grans països. 

De què serveix ser d'Alemanya, el país més poderós d'Europa, i tenir un PIB de 35.700 $ quan a Andorra tenen un PIB de 46.700 $?

Ben poca gent sap que el PIB per capita de Catalunya, per exemple, és més alt que el d'Alemanya o França o el Regne Unit, i per suposat que el d'Espanya. No obstant això és de les més endeutades, "gràcies" sobretot a l'espoli a què està sent sotmesa. Sent lliure ningú la expoliaría, com ningú espolia Andorra, Bèlgica o Suïssa. A sobre, l'odi de "els nostres germans" cap a Catalunya s'ha multiplicat per cent en els últims trenta anys.

Només ens resta una cosa: fer-ho tot pacíficament, com en la transició, i tots en sortirem guanyant. Si no ho fem així i aviat, tots hi sortirem perdent. El pitjor seria que això acabés com Bòsnia, amb molta sang.