Això acabarà malament

Avui he sentit dir a Cruyff dues coses interessants. Deia que quan li va posar al seu fill el nom de Jordi li van dir que voldria dir Jorge, i el els va dir que no; que era Jordi. Va dir que això no era normal en cap país del món, com tampoc era normal que els catalans no poguessin decidir el seu futur com qualsevol poble.

No, no podem decidir ni el nostre futur, ni com educar els nostres fills, ni la llibertat, ni la forma d'Estat. Res, no podem decidir res. Ni tan sols canviar els nostres noms. La meva dona i jo ho vam intentar i va ser impossible.

Teòricament estem al segle XXI, en una Europa unida i democràtica i en un "estat de dret". Sí. En un estat en què els únics que tenen dret són ells. Nosaltres a pagar i callar. I obeir el que un ximple de Madrid ordeni.

Però els piròmans de Madrid ja no saben com apagar tants focs com han provocat ells mateixos. I el que és pitjor, segueixen provocant.

Els veig molt nerviosos últimament. Estan que no dormen amb Podem, i tenen motius per no dormir. Però haurien d’adonar-se que la culpa és d'ells, del malament que ho ha fet.

Però el que de debò els provoca insomni és Catalunya.

Manquen més de vuit mesos per a les eleccions catalanes i ja no saben que fer ni que dir, tonteries a part.

Rajoy dient que no existeixen les eleccions plebiscitaras, que són únicament eleccions autonòmiques.

Efectivament, les eleccions plebiscitàries no existeixen. Però és l'única opció que ells li han deixat al poble català. I si han llegit una miqueta d'història, llavors sabran que unes eleccions municipals li va costar a un rei, Alfons XIII, ni més ni menys que el seu tron. Que jo sàpiga unes eleccions municipals tan sols valen per triar alcaldes.

Què passarà si els partits que concorren amb la independència en el seu programa electoral guanyen amb majoria absoluta? Com pararà això un govern "democràtic"? Per la força? Amb l'exèrcit? ¿Toleraria això la Unió Europea i USA?

Jo crec que l'única solució seria posar-se a negociar. Però no m'imagino jo a Rajoy negociant amb Mas, i molt menys amb Junqueras.

A més, negociar què? La independència? Menys encara.

Quina és la solució doncs? No crec que ningú ho sàpiga. Això pot petar per qualsevol lloc.

El fàcil que hagués estat negociar en el seu moment, quan Artur Mas va ser a demanar-li a Rajoy menys encara del que ja té Euskadi i Navarra. La prepotència de Rajoy va ser tan gran que es va creure que estava parlant amb una puça. Però la puça s'ha convertit en elefant, i el més segur és que acabi aixafant Rajoy.

És clar que també podria ser que a Espanya guanyés per majoria absoluta Podemos, i llavors Catalunya podria passar a ser una república "socialista" satèl·lit de la "gran república socialista espanyola".

Déu no ho vulgui. Néixer amb el feixisme i morir amb el comunisme seria massa.