 |
Bàsicament a gastar diners i cabrejar-me escoltant barbaritats sobre els catalans, com cada vegada que hi vaig.
El que més em molesta de tot és que les persones siguin ultranacionalistes, ratllant el feixisme, el franquisme i el nazisme i després ho neguin i diguin que els catalans som nazi-onalistas.
Ells diuen no ser nacionalistes espanyols, sinó patriotes. De nosaltres, que som una societat plural i demòcrata que acatem escrupolosament totes les lleis que ens imposen, diuen que som uns nacionalistes nazis.
És a dir, tot a l'inrevés de com és la realitat.
La veritat és que sempre tinc problemes amb algun imbècil que es passa de la ratlla. Jo vull passar desapercebut, però no hi ha manera. Quan no és un guàrdia urbà, que em denuncia pel simple fet de ser català, és el bèstia de torn que diu: "Me cago en to lo muerto de lo catalane".
El curiós és que ens odien però no volen ni sentir la paraula independència. Això per a ells és tabú.
No ho entenc. A mi quan algú no em cau bé m'allunyo d'ell ràpidament i tallo totes les relacions amb ell.
És clar, hi ha una excepció: el meu cap. Ell no em queia bé i no el vaig enviar a la merda fins que em vaig jubilar. Naturalment era perquè ell em pagava cada mes per poder menjar.
I ara que ho penso, a mi també em semblava un nazi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada