 |
És exactament igual que el d'abans, excepte per un "petit detall": L'anterior era en castellà i català, el que he rebut avui només ve en castellà. L'idioma català ha desaparegut.
He fet el que és lògic, elevar una queixa a tràfic. Però suposo que a aquestes hores algun funcionari a Madrid s'estarà descollonant amb la meva queixa.
Farà gairebé vint anys que em vaig comprar un mòbil que recordo que venia en sis idiomes. Es podia posar en el qual volguessis. Un d'aquests idiomes era el català.
No fa ni un any els meus fills em van regalar un mòbil d'aquests que porten de tot. Ve en quaranta-dos idiomes diferents. Sis tipus diferents d'anglès, dues de castellà, Gaèlic (el parlen poc més de mig milió de persones), estonià (el parlen un milió de persones) etc. etc. En tots els idiomes haguts i per haver però no en català.
Fa vint, trenta anys anaves al metge i tots et parlavan en català. Ara vas a qualsevol centre sanitari i si els parles en català et diuen: ¿Cómo dice?
Doncs encara he de sentir des de les televisions "made in Madrid" que els nens catalans és una pena que no sàpiguen parlar "espanyol". He de sentir vint vegades al dia que som insaciables. He de sentir que fins on anem a arribar demanant coses.
Tot això s'arreglaria en un moment. Amb la independència. Però són com el gos de l'hortolà, que ni menjava ni deixava menjar.
Seria la forma de tenir el DNI, el carnet de conduir, els mòbils i tota la resta en l'idioma propi de Catalunya.
Si seguim sent una colònia espanyola només farem perdre poc a poc totes les senyes d'identitat pròpies i convertir-nos en una massa aborrallonada.
Des de Madrid porten tres-cents anys lluitant per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada