! Quins dies!

He estat uns dies al meu poble d'origen, a Andalusia (si, ja sé que sóc masoquista).
L'estada es podria dir que ha estat de tot menys agradable. Ningú a Catalunya es pot imaginar fins que nivell ha pujat l'odi cap al que sigui català o simplement visqui a Catalunya.

Jo, sense parlar del tema amb ningú autòcton, he hagut d'escoltar "floretes" increïbles.
L'última que m'han dit era que els catalans estem robant tots els diners que envia Andalusia per a Madrid. Aquesta mateixa "persona" ha dit també que una amiga seva es va haver de venir de Catalunya perquè allà l'obligaven a les botigues a parlar català, i com no ho entenia no va tenir més remei que anar-se'n. Per descomptat va dir també que calia prohibir parlar el català a Catalunya.

A part d'altres barbaritats més i molts menyspreus (no he escoltat un sol comentari a favor de Catalunya) el més fort va ser el següent: Un home amb estudis mitjans, de 44 anys i membre d'una família "amiga" em va dir la "bonica" frase que segueix: "Els catalans són uns fills de puta independentistes, però els andalusos que viuen a Catalunya són encara més fills de puta".
Jo m'ho vaig mirar de dalt a baix, vaig dibuixar a la cara un somriure irònic i traspuant menyspreu per tot arreu li vaig donar les gràcies.

La situació és més greu i preocupant del que la gent pensa en Catalunya. No queda més que una sortida per a la nostra terra, però aquesta sortida no serà tan fàcil com creiem aquí. Segons el que jo veig és, malauradament, molt probable que corri la sang. Hi ha molt d'odi i això és perillós.
Tant de bo m'equivoqui.